Boletus pinophilus Pilát & Dermek
Altres noms populars: Cep dels pins
Sinònims: Boletus aestivalis var. pinicola (Vittad.) Sacc.; Boletus pinicola (Vittad.) A. Venturi
Iconografia:
Bolet de solitari a espars, amb barret de fins a 20 cm de diàmetre. Barret hemisfèric de jove, més tard convex, rarament estès; irregular, rugós; de jove bru fosc, gairebé negre, amb l’edat bru vermellós a bru vinaci, com enfarinat de blanc, gens greixós; no canvia al frec. Tubs i porus blancs en el jove, ben aviat cremosos fins a grocs amb tints olivacis; no canvien al frec. Cama clavada, de jove bru ataronjada, amb l’edat del mateix color del barret, lleugerament més pàl·lid, coberta amb una xarxa de blanquinosa a bru vermellosa. Carn blanca, sovint bru vermellosa vora la cutícula, pot presentar taques brunes al peu, immutable. Olor i tast agradable, no distintius.
Comú. Primerenc, des de finals de primavera a tardor; sobre sòls àcids; des de l’estatge subalpí al montà; en boscos de coníferes, també en planifolis; vora pi negre, pi roig, avet, menys sovint faig, també roure, bedoll i castanyer.
Comestible, molt apreciat, tot i que de menys qualitat que el cep, el cep d’estiu i el sureny.
Imatges:
