Chalciporus piperatus (Bull.) Bataille
Altres noms populars: Pebreta, molleric pebrat
Sinònims: Boletus piperatus Bull.; Suillus piperatus (Bull.) Kuntze
Iconografia: Assyov B. 2015. http://boletales.com/wp-content/uploads/2010/10/C_piperatus_7.jpg; Societat Catalana de Micologia, Bolets de Catalunya, Làmina núm. 752, 1997; Muñoz JA. 2005. Boletus s. l. Fig. 33a.
Bolet de solitari a gregari; de fins a 8-10 cm de diàmetre; barret viscós en temps humit; de superfície bru vermellosa a bru groguenca; cutícula completament separable, excedent.
Tubs curts; de bru a bru rovell; immutables al frec; porus angulosos; de color bru a bru rovell; immutables al frec.
Cama prima; del color del barret, groga al peu; peu cobert per miceli groc crom.
Carn ferma en el jove, blana en l’adult; cremosa, groga a la cama, vermellosa sota la cutícula i sobre els tubs; de gust de pebre, més evident a la cama.
Ocasional. Des de principis d’estiu a finals de tardor; en tota mena de terrenys; des de l’estatge subalpí a la muntanya mitjana; en boscs de coníferes però també en planifolis, des dels boscos de pi negre i avetoses, sovint vora bedoll, fins als boscos de faig, roures, castanyers, avellaners o pollancres; també entre bruguerola o nabius.
No comestible, la coïssor de la carn el fa no adequat pel consum; la coïssor desapareix en assecar el bolet.
Observacions: Amb porus de color rosa, Ch. amarellus i C. pierruguesii; en el primer cas, la carn amarga, en el segon dolça.
Imatges:
