Leccinum scabrum (Bull.) Gray
Altres noms populars: Abró de bedoll, albereny de bedoll, cep de beç.
Sinònims: Leccinum roseofractum Watling; Leccinum avellaneum (J. Blum) Bon
Iconografia:
Bolet de solitari a gregari; d’aspecte relativament variable; barret gran, de 5-15 cm de diàmetre; barret de convex a aplanat, mai truncat; de vellutat a llis; de consistència ben aviat blana; superfície de color bru groguenc a bru olivaci, fins a bru fosc; inicialment tomentós, ben aviat víscid; marge enter, no excedent.
Tubs de blanquinosos a grisencs; porus blancs durant molt de temps, finalment cremosos; brunencs a la pressió.
Cama de fins a 20 cm de longitud; rugosa; de blanca a tànnica o groc camussa; coberta d’aspres foscs, gairebé negres; sovint sobre línies o en les crestes de solcs paral·lels; aspres molt marcats en la zona del peu, progressivament més suaus cap el barret i gairebé inexistents a la part superior de la cama; peu sense coloracions blau-verdoses.Carn blanca, d’oxidació variable, des d’immutable a lleugerament rosa o vermellosa al frec; no enfosqueix ni presenta taques blau verdoses al còrtex del peu; olor i tast dolços
Comú. Des d’estiu a tardor; sobre sòls silícics; a partir de l’estatge subalpí fins a la muntanya baixa; només vora bedolls; prefereix sòls humits i amarats en aigua però accepta ambients secs.
Comestible, cal eliminar la cama
Imatges:
