Sparassis brevipes Krombh.
Altres noms populars: Coliflor de roure
Sinònims: Sparassis nemecii Pilát & Veselý; Sparassis laminosa Fr.; Sparassis crispa var. laminosa (Fr.) Quél.
Iconografia:
Bolet solitari; d’aspecte escarolat, relativament dens, arrodonit, moll, de fins a 50 cm de diàmetre. Constituït per un tronc molt curt fixat al substrat, del que neixen nombroses ramificacions imbricades. Branques aplanades, quelcom engruixides, de fins a 2.5 mm de gruix; foliàcies, espatulades i flabel·lades (en forma de ventall), d’extrems ondulats i lleugerament zonats; marge enter; inicialment blanques, més tard cremoses. Carn fràgil; blanquinosa; d’olor de llexiu a orina; tast de fruit sec. Esporada blanca.
Rara, però ocasional en certs anys (territori Pirineus; PrePirineus, Catalanídic, )
Des de estiu a finals de tardor; sembla indiferent al tipus de sòl; des de l’estatge subalpí a la muntanya mediterrània; en boscos de planifolis, algun cop mixtes amb coníferes; a la base d’arbres adults, primordialment roures, però també vora faig, alzina i castanyer; assenyalat de manera puntual vora coníferes (pi negre, pi roig, pinassa, avet i pícea). Hi ha unes poques cites que l’indiquen vora pi blanc, a la terra baixa, però podrien referirse a S. crispa
Comestible. De baixa qualitat; només els exemplars ben joves, blanquinosos; els adults són excessivament coriacis, indigestos i d’olor desagradable. Complexes de netejar.
Imatges:
