Pentinella ensafranada de cama llisa (Amanita subnudipes (Romagn.) Tulloss, Mycotaxon 75: 329 (2000)).
- Altres noms populars:
- Sinònims: Amanita crocea var. subnudipes Romagn., Amanitopsis crocea var. subnudipes (Romagn.) Wasser
- Iconografia:
Bolet de solitari a gregari. Barret de 5–10 (−12) cm.; de cònic a àmpliament cònic o cilíndric, si disminueix la humitat ambiental (vent, forta insolació, assecada) el creixement apical s’atura o redueix i el barret resulta de globós a ovoide, amb l’àpex envermellit. Alvèols primaris allargats, longitudinals; profunds; poden arribar des de la base a la part apical; pàl·lids fins hi tot a la maduresa, de grisencs a gairebé negres en el jove; de grisenc a beix durant la maduració, de brunenc a camussa (ocre groguenc) o groc palla en l’adult; alvèols secundaris escassos, poc ordenats, irregulars. Costes primàries longitudinals, relativament denses, força rectilínies; engruixides; sovint escindides longitudinalment (= bífides), a mida que van madurant s’obren i formen costelles secundàries i nous alvèols; gens o molt poc erosionades amb l’edat; parcialment anastomosades; l’aresta no ennegreix gairebé mai, de blanques a grisenques en el jove, de blanquinoses a camussa o brunenc en l’adult; costes rufescents; costes secundaries transversals més enfonsades, relativament esglaonades. Val·lècula patent, poc profunda, que es redueix i pot desaparèixer en madurar, a mida que s’allarga la cama. Cama curta, 3-6 cm; de gairebé la meitat del barret; de blanquinosa a cremosa; mancada de qualsevol rastre de pruïna; acostuma a esdevenir rovellada amb l’edat o el frec. Carn blanquinosa; olor i tast agradables.
Comú.
De finals d’hivern a primavera; més corrent en sòls calcaris, de pobres a humífers, també en llocs cremats amb una certa antelació, no necessàriament carboneres; des de la muntanya mediterrània a la muntanya mitjana, algun cop des de la terra baixa i pot aparèixer a l’estatge subalpí; sovint en boscos de ribera, vora avellaner, freixe, noguera i vern; també en boscos termòfils de planifolis, vora alzina, carrasca, arboç, castanyer o olivera; en boscos mixtes o de coníferes, vora pi, avet i boix; i en esteperars.
Comestible
Notes: Les formes joves poden ser complicades de separar de M. vulgaris, amb la que pot coincidir en hàbitat i fructificació, i que aleshores tenen el port igualment cilíndric i els tons grisencs. Més tard, pels alvèols irregulars que en la múrgola vera (M. vulgaris) també es poden orientar longitudinalment; aquesta darrera però no presenta mai una val·lècula ampla, a tot estirar només pseudoval·lècula, els alvèols són irregulars, cerebriformes, i disposa de nombroses costes secundaries transversals des de fases molt juvenils. M. esculenta pot presentar formes de barret relativament allargades i colors similars, no presenta mai val·lècula, i els alvèols són força poligonals.
Altres espècies rufescents són M. fluvialis, M. dunensis, M. palazonii i M. rufobrunnea.
Morchella rufobrunnea can be morphologically very similar to M. tridentina, but typically appears in low elevation urban and suburban areas, forms a more acutely conical cap with indistinct or sometimes rudimentary interconnecting ridges, an adnate base without a sinus and a stipe which is usually wrinkled and initially covered in a distinct greyish to greyish-brown pruinescence (Fig. 4).
