Es tracta de dos grups de bolets que poden arribar a tenir un aspecte molt semblant pel fet de presentar moltes formes intermèdies.
En un extrem, les crostes de soca típiques formen bolets d’estructura senzilla i poc apreciables a simple vista, pel que fàcilment passen desapercebuts. Es tracta de bolets que només estan constituïts per una capa arrapada a la superfície de soques, troncs, branquillons morts o virosta. Tècnicament aquesta forma l’anomenem resupinada i, per tant, els trobareu tractats com bolets resupinats. En les crostes de soca, la major part de la superfície exposada és fèrtil, pot produir espores.
En un bon nombre de crostes de soca la superfície no és manté sempre completament adherida al substrat. En un o més punts de la part perifèrica de la crosta, el marge es separa del substrat, s’aixeca i forma una petita làmina coriàcia prima o ventall que protegeix lleument la part fèrtil. En aquest punt ja es defineixen tècnicament com bolets efuso-reflexs. En algunes espècies, el ventall pot ser la part més visible del bolet, que només manté una petita part en forma de crosta. Són els ventalls de crosta. Per tant, als nostres boscos trobarem una veritable transició, des d’espècies en crostes de soca pures fins a crostes transformades en ventalls de crosta.
Si trobem bolets que han reduït completament la superfície resupinada, aleshores els anomenem ventalls de soca o, si no tenen aspecte de ventall, directament bolets de soca.
CLAU
| 1a | Bolet constituït per una superfície adherida al substrat (resupinada), que en la seva perifèria es pot aixecar parcialment (efuso-reflexa) o gairebé totalment (ventall), però que sempre manté una part en forma de superfície adherida al substrat | Grup de les crostes de soca |
| 1b | Bolet amb un barret típic o en forma de peülla o de ventall; amb cama, peu o sèssil, i que en cap moment presenta una part resupinada adherida al substrat | 2 |
| 2a | Bolet anual | Grup dels bolets de soca |
| 2b | Bolet perenne | (Vegeu el grup dels bolets d’esca) |
