⇐ Torna a Clau dels grups de pets de llop
Les estrelletes són pets de llop d’exoperidi més o menys endurit. En la maduresa s’esberla en forma estrellada mostrant una estructura globulosa recoberta per un endoperidi, el cap. Aquest conté les espores, que s’alliberaran per un o diversos ostíols.
Es tracta de fongs terrícoles, que creixen sobre el sòl o virosta, i que trobarem més sovint en sòls calcaris. Són fongs o bé descomponedors de matèria orgànica o bé micorrízics.
En estadis juvenils el bolet és total o parcialment soterrat. L’exoperidi és constituït de tres capes. La més externa, la miceliana, és filamentosa. La mitgera, anomenada fibrosa, és consistent. La més interior, la carnosa, és la més engruixida però tendra. En arribar a la maduresa, l’exoperidi s’escindeix en diferents braços, que s’obren en forma d’estrella. En aquest moment, la capa miceliana resta mirant el substrat, mentre la carnosa mira enlaire. Un bon nombre d’estrelletes tenen l’exoperidi higromètric, de manera que en assecar els braços es cargolen sobre si mateixos, mentre que en ambient humit, s’estenen. Alguns exoperidis (sacciformes) tenen una depressió o cavitat en la part central, en aquests bolets el cap queda parcialment enfonsat dins l’exoperidi. Anomenem fornicat aquell bolet que en madurar la tensió de la capa fibrosa dels braços exfolia i esquinça l’exoperidi i el separa del substrat. Aquests bolets resten elevats del terreny, suportats sobre l’extrem dels braços, com si fossin xanques, mentre mantenen la capa miceliana adherida al substrat.
En el centre de l’estrelleta hi ha el cap, la paret del qual és l’endoperidi. Acostuma a ser membranós, com de paper. El cap pot disposar d’una o més cames que l’aixequen i separen de l’exoperidi. Sovint la cama és curta, pel que només és visible quan el bolet s’asseca i la capa carnosa perd gruix. La zona de contacte entre la cama i l’endoperidi del cap es pot eixamplar i formar una mena de collar o apòfisi. Acostuma a ser llis però algun cop és marcat amb estries. El cap allibera les espores mitjançant una perforació específica, el peristoma, o be una obertura irregular. El peristoma sol ser cònic, i aleshores de superfície estriada, solcada o plicada, o be llis o reduït a filaments, fimbriat.
L’endoperidi és granulós o, el més corrent, és cobert de cristalls fins que desapareixen amb el temps. La superfície al voltant del peristoma acostuma a ser diferent, dibuixant una arèola, la frontera de la qual pot ser ben o mal delimitada.
Per una identificació segura cal, com és habitual, l’estudi microscòpic. A més de la anàlisis esporal i de les fibres que l’acompanyen, cal analitzar els cristalls que acompanyen les rizomorfes de la capa miceliar exterior.
Escull entre les següents opcions:
