Amparo Ardanuy (@AmparoArdanuy), una seguidora d’aquest compte de Twitter, ens fa una nova pregunta, la resposta a la qual considerem que cal fer des d’aquest bloc.
Ens envia dues imatges. En la primera, veureu dos bolets, un d’ells tallat al llarg i l’altre vist des de sobre, i en la segona el mateix bolet vist en visió lateral i des de sota. Ens dona totes les visions possibles. Son les següents imatges:
Si feu servir les claus d’identificació d’aquest web (https://micopedia.cat/clau-identificacio) veureu ràpidament (3 preguntes) que es tracta d’un bolet del grup de les tòfones i tifaldons. Les tòfones són bolets soterrats (hipogeus) mentre els tifaldons són semisoterrats (semihipogeus).
Aquest bolet creix semisoterrat, normalment en talussos o en pendents. Acostumen a créixer diversos bolets junts (gregaris), sovint a tocar un de l’altre.
Fixeu-vos atentament en la segona imatge, en el bolet vist des de sota, el de l’esquerra. Veureu que s’observa el miceli que hi ha adherit però també miceli adherit a la pell del bolet (peridi). Poso una imatge d’un altre collita on aquest detall es més evident:
També podeu aprofitar la imatge per observar com apareix en el substrat un bolet semisoterrat.
Per tant, les imatges que ens envia @AmparoArdanuy són d’un tifaldó que te la superfície de la pell o peridi recoberta per filaments més o menys visibles (que en aquest cas encara són poc visibles). A mida que els bolets d’aquesta espècie van envellint, el color d’aquestes fibres adherides a la superfície enfosqueixen i es van fent més evidents.
El color de la carn (gleba) és brunenc i, en madurar, esdevé primer bru olivaci fosc i, finalment, es liqua i esdevé una massa gelatinosa i pudent. Aquest és origen del seu nom popular: tifaldó pudent.
Es tracta de Rhizopogon luteolus, un bolet característic de sòls silicis. En terrenys calcaris és més corrent R. roseolus, un tifaldó que, al frec, canvia el seu color a rosa vermellós. Aquest canvi, força evident, ha comportat que a nivell popular aquesta espècie s’anomena fetjó, ja que el seu color és molt similar a petits fetges.
Els tifaldons pudents i els fetjons quan són joves, abans de que canviïn el color de la gleba, són bolets comestibles, tot i que més aviat de subsistència.
