El dos de novembre de l’any passat, @Bolets1 va publicar una imatge d’un bolet d’esca marginat (Fomitopsis pinicola). Es tractava d’un exemplar jove, poc madur, amb el detall de que presentava un segon barret adherit.
Aquest novembre l’autor envia una segona imatge del mateix bolet, ara ja mostrant el seu aspecte madur típic.
Es tracta de dues imatges força didàctiques que agraïm i que cal incorporar en la memòria. Les adjuntem:
Els bolets d’esca són bolets perennes, que anualment formen una capa de tubs que s’afegeix i superposa a la de l’any anterior. Per tant, augmenten de volum cada any i, si les dimensions de l’arbre sobre el que viuen ho permeten, acaben prenent dimensions colossals.
Aquesta característica, el fet de ser perennes, els diferencia dels anomenats bolets de soca, que sempre són anuals.
Els bolets d’esca són bolets massissos, de la consistència del suro o de fusta. La seva carn endurida ha estat utilitzada per l’home des de temps ancestrals per a elaborar dos productes. El més antic és l’esca, el material que ha permès l’home encendre foc amb certa facilitat. La carn del bolet d’esca batanada (picada repetidament) es transforma en una massa cotonosa que s’encén fàcilment amb una guspira d’una pedra foguera.
Una segona aplicació era la seva utilització com a material hidròfil, és a dir, com actualment fem servir el cotó en un dispensari, per netejar ferides.
Els bolets sencers es varen fer servir per transportar el foc en el seu interior com demostren les seves restes junt a Ötzi, l’home conservat en gel al Tirol.
Finalment, va ser emprat durant anys com a eina per esmolar navalles. Fa només un parell d’anys encara en vaig veure una peça a la Barberia de les Botigues Museu de Salàs de Pallars. Vaig informar del seus ús al guia, desconec si amb èxit…… Per cert, recomano la visita.
