Un mixomicot sobre un rossinyolic

Aquesta nit he rebut per part de Jeroni Llobera dues fotografies que mostren una fructificació d’un mixomicot sobre un rossinyolic cama-groc (Cantharellus lutescens). El bolet el va veure i recollir Bernat Oliver, de nou anys. Les mostro a continuació i he afegit una ampliació de la segona:

Cama groc amb mixomicot. Collit per Bernat Oliver. Imatge: Jeroni Llobera
Fructificació d’un mixomicot sobre un rossinyolic, collit per Bernat Oliver. Imatge: Jeroni Llobera.
Fructificació d'un mixomicot sobre un rossinyolic, collit per Bernat Oliver. Imatge: Jeroni Llobera.
Fructificació d’un mixomicot sobre un rossinyolic, collit per Bernat Oliver. Imatge: Jeroni Llobera.
Fructificació d'un mixomicot sobre un rossinyolic, collit per Bernat Oliver. Imatge: Jeroni Llobera.
Detall de l’anterior: Fructificació d’un mixomicot sobre un rossinyolic, collit per Bernat Oliver. Imatge: Jeroni Llobera.

Els mixomicots, o micetozous, són un grup d’amebozous que, a diferència dels fongs, tenen una fase vegetativa en plasmodi. Per tant no formen hifes.

El plasmodi repta sobre la superfície del sòl, fusta, molses, vegetals o qualsevol resta orgànica i fagocita partícules orgàniques , bacteris, llevats, etc. En un moment determinat del seu cicle vital tota la massa plasmodial s’agrupa, concentra i s’organitza en fructificacions, gairebé sempre en forma d’esporangis. Durant el procés de fructificació el plasmodi sòl migrar a posicions elevades, un herba, un branquilló o, en aquest cas, un bolet.

Els esporangis dels mixomicots són extraordinàriament fràgils, es converteixen en pols en tocar-los, però un cop secs, es conserven indefinidament.

El material trobat per Bernat Oliver pertany a una espècie de l’ordre de les Fisarals, els mixomicots que tenen calcificacions calcàries (per aquesta raó els esporangis es veuen blancs). Dins d’aquest ordre, es tracta d’una espècie del gènere Didymium, probablement D. nigripes. Si us fixeu atentament en l’ampliació de la segona imatge és pot “veure” que alguns dels esporangis rodons, tenen en el seu interior una columel·la esfèrica, i com la cama que suporta l’esporangi no és calcificada.

Adhereixo una imatge d’aquesta espècie tot indicant que només es tracta d’un suggeriment d’identificació:

Didymium nigripes
Dos esporangis de Didymium nigripes. Imatge: The Eumycetozoan Project 2006.
idymium nigripes
Dos esporangis de Didymium nigripes. Imatge: The Eumycetozoan Project 2006.

La mostra va ser collida a la finca pública de Binifaldó, a Escorca (Mallorca), en un pinar de pi blanc (Pinus halepensis) i càrritx (Ampelodesmos mauritanicus).

El nostre agraïment a Jeroni Llobera per fer-nos arribar les imatges i, especialment, al seu net Bernat Oliver per trobar i collir adequadament la mostra.

Feu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Llicència de Creative Commons